Category Archives: deures d’estiu

La Pimpinella Escarlata

Avui li tocava el torn de vigilància a la Porta del Nord al sergent Bibot. En Bibot estava molt atent perquè sabia que, fos com fos, la Pimpinella Escarlata tornaria a actuar.

Ja era migdia i encara no havia passat ningú per la frontera, quan, de sobte, va arribar un carro conduït per un home ben plantat amb  el seu acompanyant, un capellà. Es va aturar. Era un carro que transportava  tres taüts.

– “Es pensen que jo sóc igual d’inútil que en Grospierre, no? – pensava el sergent Bibot –; doncs ho tenen clar! Es pensen que deixaré passar un home que clarament deu ser Pimpinella, i els taüts,  que segur que estan ocupats per una família d’aristòcrates. Ah! És clar, i el seu còmplice, el senyor capellà, deu ser un home disfressat! Els he enxampat!”

-“Hola, bon home. Ens pot deixar passar,  o abans…”

I el sergent el va interrompre:

-“Us agrairia que, abans de passar, em mostréssiu l’interior d’aquests taüts.”

-“És clar que els obrirem si vostè ho mana senyor sergent, però no serà una cosa gaire aconsellable, ja que aquesta pobre gent va morir de la pesta.”

El sergent no va creure ni mitja paraula.

-“Jo crec que més val arriscar-se.”

-“El que vostè mani, senyor.”

L’home i el capellà van baixar del carro per obrir els taüts. Van agafar el més proper i el van baixar del carro. El sergent estava molt a prop d’on esdevenia l’acció i, ben atent, amb un gran somriure malèfic al rostre, anava pensant en els cinc mil francs que ja tenia assegurats.

El taüt estava a punt d’obrir-se quan l’home i el capellà es van posar un mocador al nas  i li van preguntar a Grospierre si ell en volia un altre, però el sergent, convençut que aquell mocador  també podia ser part del pla, no el va acceptar i el va llençar a terra. Van obrir el taüt,  el sergent es va apropar i, en comprovar que deien la veritat, va donar l’ordre  de tancar-lo immediatament. Va fer  el mateix amb  els altres dos taüts que quedaven , però no va tenir sort, i els va haver de deixar passar.

El capellà va donar la benedicció als morts  i va tornar al poble.

-“ Encara queda molta feina”- deia el capellà mentre marxava.

Al cap d’un quart d’hora va tornar el capellà acompanyat d’un grup de persones, que, pel seu aspecte, eren malalts greus, semblaven tenir la pesta. Cada vegada que estaven més  a prop feia més pudor. Llavors el sergent va agafar el mocador  que abans havia  llençat i es va cobrir la boca i el nas. Mentre s’apropaven, Grospierre va començar a veure-ho tot borrós, fins que va caure i ja no podia veure res. Aleshores, el capellà va fer el senyal, i tres famílies d’aristòcrates amagades, juntament amb la família disfressada de malalts, van creuar la frontera.

Una dona d’una de les famílies es va apropar al capellà i li va preguntar:

-“Aquest cop, com t’ho has fet Pimpinella?”

-“Res, he ajudat a tenir una mica més de respecte als morts i a la gent malalta – va constestar tot picant l’ ullet.”

* Com que a la història no s’explica, jo, Pimpinella Escarlata, us aclariré alguns detalls:

He necessitat l’ajuda del cloroform per adormir el sergent amb el mocador. També us he de dir que els taüts portaven morts de veritat. I que els malalts no tenien la pesta, sinó que s’havien posat en un contenidor d’escombraries per fer pudor.

Laura Ortega 3rC

Anuncis

FEINA D’ESTIU 2n ESO 2011

ATENCIÓ!!!

PER SABER LA FEINA D’ESTIU CLIQUEU L’ENLLAÇ QUÈ DIUS QUE QUÈ