Category Archives: La casa sota la sorra

Aventura a l’Àfrica

Eren les deu de la nit, va sonar el telèfon. No m’ho podia creure, em trucaven de la tele!!!
Ens havien seleccionat per participar a ”Aventura a l’Àfrica”!
Al matí següent, el meu pare i jo, quasi sense adonar-nos-en, ja estàvem volant cap a Zimbabue.
Només tocar terra, a la seva capital Harare, ens esperaven els responsables del programa, ens van explicar les normes mentre ens acompanyaven a l’hotel. Al dia següent començava l’aventura, ”Un camí pel desert”, que consistia a sobreviure amb només un euro al dia, sense poder pagar pel transport ni per l’allotjament.
Anàvem molt carregats i havíem d’arribar a Kandoma, un poble a uns 300Km de distància d’on érem.
No va ser gens fàcil, la gent no ens entenia perquè no parlaven gaire anglès, però al final vam aconseguir pujar a una mena d’autobús. Quan ja pensàvem que havíem arribat, el conductor ens va fer baixar i allà no hi havia ningú, semblava un desert. Feia molta calor i ens vam posar a caminar. En aquell moment, va sonal el mòbil del programa: la carrera havia acabat. Havíem de buscar lloc per passar la nit, ja era molt tard i vam veure unes llums, havíem arribat a un llogaret, de seguida ens van acollir.
Eren molt pobres i ens van donar tot el que tenien, vam cantar i ballar amb aquella gent tan encantadora i vaig dormir sota les estrelles, va ser la nit més fantàstica de la meva vida.
Al dia següent vam arribar a Kandoma. Ens esperava una altra etapa. Segur, però, que jo no oblidaria mai aquell primer episodi de la nostra aventura a l’Àfrica.

Paula Almeida Gómez 2n C

Anuncis

La transformació del caràcter de Pere Vidal

Pere Vidal és un noi d’uns vint-i-set anys que viu a Barcelona amb el seu germà. El seu germà treballa en un banc, té una casa pròpia i família, és a dir, té una vida molt estable. És un noi disciplinat, recte i constant. Pere Vidal és tot el contrari; un noi aventurer i inquiet. No té feina fixa ni casa pròpia. Pere ha viatjat molt, ha estat a Alemanya, a Hamburg i a Anglaterra. A Hamburg, fins i tot havia estat a la presó per una discussió amb un mariner en una taverna del port. Aquesta actitud inquieta i aventurera el fa agafar una feina misteriosa, de la qual no en sap gaires coses, només suposa que guanyarà diners d’una manera fàcil.
Quan s’adona que la feina no és massa legal, ja és massa tard per tornar enrere: els paranys que li han preparat fan que la polícia el busqui. Només té una opció, seguir endavant en l’organització.
Abans d’arribar al seu destí, la casa sota la sorra, coneix a Henry Balua, un bon xicot sudanès que l’ajudarà i li salvarà la vida en més d’una ocasió.
Un cop dins la casa sota la sorra, coneix el Senyor Ti i els seus seguidors, tots alemanys.
A mesura que passen els dies en aquella mena de ciutat subterrània, s’horroritza més pel que fan allà sota:
Fabriquen licor i trafiquen amb armes i esclaus.
El que també el commou és el fet de creure que ha matat un xicot negre, tot i que al final resulta que tot era un muntatge i que aquell negre era un actor que ho havia fet veure tot.
Un dia, entren nous esclaus negres i, entre ells, hi ha Henry Balua, tot i que ell és un infiltrat perquè treballa en una associació secreta anomenada la Tercera Secció, en la qual investiguen casos tèrbols del país.
Henry, quan veu a Pere allà dins, s’enfada molt perquè havien arribat a ser molt amics i d’alguna manera Henry se sent traït per Pere.
Un cop Pere aconsegueix parlar amb Henry i arreglar les coses, preparen un pla per fugir d’aquell horror. Durant la fugida passen molts moments durs, fins i tot Pere es posa molt malalt, però en tot moment, s’ajuden l’un a l’altre.
Les experiències viscudes i el patiment dels esclaus que ha vist Pere, el fan reflexionar i fan que la seva actitud i el sentit de la seva vida sigui molt diferent de quan vivia a Barcelona, aprèn a estimar de veritat Henry i a considerar-lo com un bon amic.
Al final de la història, decideix quedar-se a Àfrica dins la Tercera Secció, ajudant el País, al costat del seu bon amic Henry; amb la tranquil·litat de saber que el Senyor Ti i alguns dels seus seguidors han quedat enterrats per sempre en aquella ciutat del propi Senyor Ti.

Mar Sabater 2nC

Transformació del caràcter d’en Pere Vidal

En Pere Vidal és una persona de 27 anys, que no té gaire remei i, a més, el cuida el seu germà perquè no té un treball fix.
Ell ha estat tres anys a Hamburg, Alemanya, on va tenir treballs variats i va aprendre alemany (això li ha anat molt bé perquè a l’organització del senyor Ti, gairebé tothom era alemany, inclòs el mateix Timoteus Wander). Tot això va ser durant els seus dos primers anys d’estada a Alemanya, perquè el tercer va estar a la garjola per una baralla que va tenir en un bar.
També va estar un poc de temps a Anglaterra, on va millorar l’anglès.
Va treballar en un hotel a la Costa Brava, però va durar poc a conseqüència que es va barallar amb un treballador del mateix hotel.
La seva manera de ser va començar a canviar quan va conèixer en Henry Balua, que li va explicar el que passava a l’Àfrica i què en pensava al respecte.
També va començar a recapacitar quan va “matar” el shylluck.
El moment en què va canviar definitivament va ser quan estava en una situació límit en la qual es trobava amb febre (va tenir sort que en Henry portés pastilles de quinina i injeccions, perquè, si no, hauria pogut morir), el braç trencat i amb poca aigua i poc menjar.
Finalment, en Pere va prendre la decisió de quedar-se amb en Henry a la Tercera Secció, col·laborant amb el seu amic i amb el nou país que havia conegut.

Ferran Arqué, 1r C