Pedra de tartera

 

 

La protagonista de la novel·la de Maria Barbal ens fa arribar la seva particular mirada sobre el món; i ho fa amb una veu personal, que entén només a mitges allò que l’envolta, però que estima i pateix amb la força de les aigües braves que neixen a muntanya, com ella mateixa.

Escriu una carta oberta a la Conxa, bo i explicant-li les teves impressions un cop feta la lectura de l’obra: Què t’ha sorprès del relat que ella condueix? I què t’ha estranyat? T’has sentit identificat/da amb la protagonista en algun moment? Et distanciaries de la seva actitud en algun altre? Tens el camí lliure per abocar els teus pensaments a aquesta dona que es veu si mateixa com una pedra de tartera.

 

Anuncis

107 responses to “Pedra de tartera

  1. Benvolguda Conxa.

    M’ha sorprès quan la Conxa ha de marxar de casa als tretze anys cap a casa dels seus tiets, per ajudar-los amb la feina de la casa i del camp.

    M’ha estranyat i també una mica m’ha sorprès quan el Jaume i la Conxa s’enamoren a primera vista en les festes del poble de Pallarès i després d’uns anys es casen.

    No m’he sentit identificat en ningún moment, només m’ha donat llàstima quan comença la Guerra Civil hi agafen a en Jaume com a jutge de pau del Pallarès i l’afusellen. La Conxa i les seves dues filles són detingudes i empresonades en un camp a l’Aragó.

    No em distanciaria de la seva actitud, crec que es un moment dur de la seva vida i tant els amics com la seva família tenen que recolzar-la.

    • Dani, ja et vaig dir que havies d’adreçar la teva carta directament a la Conxa; ella és la destinatària del teu escrit amb reflexions sobre l’obra i el personatge. Refés la tasca durant les vacances.

  2. Marta Capitán 3B1

    Estimada Conxa,
    He acabat de llegir el llibre de la teva vida, i he de dir-te que m’ha agradat molt. [Tot s’ha de dir] Cal puntualitzar, però, que (,) no m’ha agradat tot el llibre, ja que hi ha [coses] aspectes que son bastant tristos de la teva vida i, si em poso a rumiar, jo mai no les faria.

    M’ha sorprès molt la teva valentia, deixar casa teva molt petita [y] i anar-te’n a viure amb el teus oncles, deixant la teva falia, els teus amics, tot el que tu coneixes, però també m’han e[x]stranyat molt algunes coses, com per exemple que [sapiguessis] sabessis que l’Elvira, la teva primera filla, seria una nena perquè t’ho va dir una dona, ¿no creus que es molt estrany? [Diria que us voleu referir a l’Angeleta, la segona filla!].

    No m’he sentit identificada amb tu en cap moment, crec que no faria cap de les coses que has fet tu, com intentar suïcidar-te perquè has perdut (a) la persona que més estimaves en el món o casar el teu fill amb una dona que ell no estima. Però també entenc que esperis la mort i que vulguis que arribi ja, perquè viure una guerra, anant d’una pre a una altra ha de ser dicil de portar.

  3. Alba Rodríguez 3B2

    Hola Conxa.

    Penso que ets una noia fantàstica perquè has aconseguit criar tres fills, cosa que crec que és bastant difícil, i has fet d’ells unes grans persones. Sempre la teva família ha estat per davant de tot, i això és una virtut que no has de perdre mai. El que més m’ha sorprès del relat és que, quan va morir el Jaume, no et vas deprimir com faria qualsevol altra persona, sinó que vas assumir-ho com vas poder i vas seguir endavant per tornar a casa amb el Mateu i L’Encarnació. D’una manera o d’una altra sí que et senties malament; al cap i a la fi era el teu marit però no volies afectar els teus fills amb la teva tristesa. El que em va estranyar és que volguessis suïcidar-te, perquè encara tenies vida per aprofitar i així veure créixer els teus néts. Encara sort que la teva tia va arribar [al moment] en el moment precís. La veritat és que sí que m’he sentit identificada amb tu perquè, quan va morir la meva àvia, jo estava molt trista, però vaig haver de contenir el meu dolor per la meva mare, no volia que [la mare hem vegues] ella em veiés així perquè [ella] estava pitjor que jo i no volia entristir-la més.

    • Molt bon text, Alba. Revisa les correccions, que són de detall, fins a les línies finals [la mare hem vegues!!!]. Et convido a publicar la teva carta a la pàgina principal, amb una imatge. Quan ens retrobem, després de Setmana santa, t’indicaré com fer-ho. Segueix escrivint així!

  4. alex cid pone 3er b1

    hola conxa

    soc el alex me llegit el teu llibre i me ha senblat un bon llibre desde el meu punt de vista ,
    personalment me a m’ ha soprest que ha a tanta poca edad et vais de casa perque eras las mes petita de set germans , que et vais a viure amb el teus tiets

    i despres de les ganes de sucidi no lo entiendo tens tres fills per cuidar , pero et entent , perder el teu marit, pero el teu comportament .

    Hola Conxa,

    Sóc l’Àlex, he llegit el teu llibre i m’ha semblat un bon llibre, segons el meu punt de vista. Personalment m’ha sorprès que, a tan poca edat, te n’anessis de casa perquè eres las més petita de set germans, i que marxessis a viure amb el teus oncles.

    Després, no entenc les ganes de suïcidi; tens tres fills per cuidar, però t’entenc: perdre el teu marit deu ser dur, però em costa assimilar el teu comportament.

    • Àlex, he reescrit el teu text, perquè vagis prenent models de correcció lingüística. Revisa’l i procura corregir els teus errors. Així aniràs millorant l’escriptura!

  5. Laura Pacheco i Aitana Sánchez 3B2

    Estimada Conxa.
    La teva vida ens ha semblat interessant, has tingut moltes dificultats però has [sapigut] sabut superar-les amb èxit i per això et considerem un dona forta, independent i amb caràcter.
    Ja sabem que la mort d’en Jaume va ser molt dura per a tu, però admirem la teva capacitat per a superar aquest obstacle i mostrar-te forta, però finalment no vas resistir més i et vas intentar suïcidar, perquè et senties inútil, no [terminaves] acabaves d’acceptar la seva mort i no et veies capaç de viure sense ell, però per sort va arribar la teva tia i va evitar una desgràcia.

    Ens hem sentit identificades en el moment de no dir res del que pensaves quan estaves amb els teus tiets.

    Quasi sempre hem estat d’acord amb el teu comportament, però el que no ens ha agradat ha [sigut] estat quan et vas intentar suïcidar i quan vas casar [al] el teu fill, Mateu (,) amb una persona que ell no estimava i que no con[è]eixia, només per conveniència.
    Et desit[j]gem que aquests últims anys hagin [sigut] estat bons i que tinguis un final molt [bo] feliç.

    Amb afecte,

    Aitana i Laura.

  6. Lara Martínez 3C1

    Hola Conxa!
    M’ha agradat molt el teu relat perquè no és gens de ficció, és a dir, tots els fets formen part de la vida quotidiana i ens passen a tots. 

    M’han sorprès molt totes les etapes de la vida que tu passes i superes sense mirar enrere, tot i que algunes són ben difícils. 

    El que em va estranyar de l’obra va ser quan pensaves que no podies més, i [et] te’n volies anar a l’altre món per voluntat pròpia. Aquesta [escèna] escena va ser la que més em va arribar.
    M’he sentit identificada per l’amor cap als teus fills i a la falia, perquè [a] en la meva família sempre estem junts.
    Aquesta lectura m’ha donat un exemple de vida, de no rendir-me mai i de seguir lluitant per la meva felicitat i la dels que m’envolten.
    Gràcies Conxa.

    • Bona feina, Lara. Cal polir algun aspecte d’expressió, però, en general, has manifestat força bé les teves impressions sobre la lectura de l’obra. Revisa les meves correccions.

  7. Miguel Lidón 3B2

    Estimada Conxa,

    El meu nom és Miguel, i t’escric aquesta carta per parlar-te sobre el teu llibre que he llegit ja fa uns dies.
    [El teu llibre] M’ha agradat en línies generals, ja que, com ara et (contaré) comentaré, hi ha molts moments (bastants) força tristos que em fan patir (i això no m’agrada)!!

    Cal dir que, tot i ser un drama sobre la teva vida, la trobo força interessant. L’època que més m’agrada és quan tens vint anys aproximadament, fins a la Guerra Civil; és en aquest període quan sembles més feliç. Més tard, amb el començament de la guerra, ho tornes a perdre tot, com quan vas anar a viure amb els tiets.

    El que més m’ha sorprès de la teva història és que puguis aguantar tantes tragèdies, has demostrat que ets una persona mol forta; encara que a vegades no ho ha semblat, ja que vas estar a punt de suïcidar-te. Tot i això, has aconseguit sobreposar-te a moltes adversitats.

    Desprès de llegir aquest llibre, tinc clar que no m’agradaria trobar-me en la teva situació. No obstant, amb la teva experiència s’aprenen moltes coses i que mai ningú ho ha de donar tot per perdut. Veig el teu personatge com una persona molt negativa en els pitjors moments; això és lògic però crec que jo (hagués) hauria actuat d’una manera més positiva i, per exemple, mai no hauria optat pel suïcidi. Haig de dir també que això no (es) se sap mai (sinó) si no s’ha passat per una experiència o vida com la teva.

    • Miguel, em continua sorprenent moltíssim que els teus comentaris en línia siguin d’una perfecció exquisida, i, en canvi, les feines de classe o els controls quedin tan lluny del nivell que mostres en el bloc. M’ho hauries d’explicar.

  8. Estimada Conxa,

    El primer que he de dir és que el teu llibre ha sigut un dels més impactants que he llegit mai, ja que(,) el fet (de) que hagis escrit la teva història en primera persona explicant-la (tant) tal i com ho havies sentit en aquells moments i basant-te en fets que no han (sigut) estat (fictius) ficticis ha fet que d’alguna manera m’hagi (asombrat) sorprès més del que m’esperava.

    M’ha (sorprés) cridat l’atenció la manera (en que) com superes tots els teus problemes personals, ja sigui la separació dels teus pares a l’època de la teva adolescència, la mort d’en Jaume, l’estada a la presó, el distanciament dels teus fills quan es casen… han estat etapes (on) que no tothom les ha viscudes tan malament com tu.

    M’ha (extrañat) estranyat la forma (en que penses tan negativament) tan negativa de pensar, fins al punt (on) que et vols suïcidar. Entenc tots els moments difícils que has (tingut que pasar) hagut de passar per pensar això, però tampoc no és (cuestió) qüestió de deixar-ho tot (endarrere) enrere, com els teus fills (y) i els néts que potser acabaries tenint, pensa com (es) se sentirien les persones properes a (tú) tu si haguessis mort. No fa falta acabar amb tota (l’angustia) l’angoixa que sents d’aquesta forma, perquè hi ha(n) més maneres de superar aquesta tristes(s)a que sents i el suïcidi no és la millor.

    M’he sentit identificada amb tu quan t’havien comunicat la mort del teu marit, perquè tant jo com la meva família (em tingut que superar i soportar!!!) hem hagut de superar i suportar morts de parents propers a nosaltres i no ha (sigut) estat gens agradable.

    També vull dir-te que estic d’acord amb tot el que has passat i sentit, i estic segura (de) que qualsevol persona (es sentiría) se sentiria igual que tu.

    Aquesta lectura ha aconseguit fer-me raonar sobre (disfrutar) com gaudir dels moments bonics tant com pugui perquè segur que hi hau alguna situació (on) en què em toca(á) patir tant com t’ha tocat a tu.

    • El text és força bo, Alexandra, com solen ser-ho els teus: personal i ben treballat. Ara bé, trobo que no has tingut cura de la llengua com caldria en aquest exercici. Revisa les meves correccions.

  9. Benvolguda Conxa.

    He acabat de llegir el teu llibre i t’he de dir que m’ha agradat, a pesar d’haver passat moments molt delicats a la teva vida. Ara et parla una mica del teu llibre: què m’ha sorprès, què m’ha estranyat i diverses coses més.

    M’ha cridat l’atenció quan has de marxar de casa als tretze anys cap a casa dels seus tiets, per ajudar-los amb la feina de la casa i del camp.

    M’ha estranyat,i també una mica m’ha sorprès, quan tu i en Jaume us enamoreu a primera vista en les festes del poble de Pallarès i després d’uns anys us caseu.

    No m’he sentit identificat en (ningún) cap moment amb tu, només m’ha (donat) fet llàstima quan comença la Guerra Civil (hi) i agafen a en Jaume com a jutge de pau de(l) Pallarès i l’afusellen. Tu i les teves dues filles (són) sou detingudes i empresonades en un camp a l’Aragó.

    Jo no em distanciaria de la teva actitud, crec que és un moment dur de la teva vida i tant els amics com la teva família (tenen que) han de recolzar-te.

  10. Estimada Conxa:
    Llàstima que el teu marit hagués mort afusellat; si tu haguessis pogut fer alguna cosa perquè no matessin (al) el teu estimat Jaume, com saber més de la república i de la política espanyola d’aquells anys i li haguessis prohibit participar en política, potser el Jaume (s’hagués) s’hauria salvat de l’afusellament, si ell s’hagués assabentat del problema aviat hauria deixat la política. Ha estat el moment d’aquesta novel·la el més trist, Conxa. El teu paper ensenya coses com: encara que et desarrelin pots trobar una millor família que la teva, i que t’estimi molt sempre, que t’ajudi a superar els problemes, a trobar una nova oportunitat molt llunyana. La teva experiència també ensenya que, encara que tu te’n vagis, la vida continua circulant. A mi no em va agradar la forma com vas reaccionar a la mort del teu marit, menys mal que la teva tieta (o alguna filla teva) es va atansar (a) per tal que no ho fessis. Amb una mort no té per què acabar-se’t la vida; tens les teves filles l’Elvira i l’Angeleta, i en Mateu, per ajudar-te a passar aquest mal tràngol, i a tia també. En Jaume no és un motiu per pintar la teva vida de color negre; hi ha més coses en la teva vida que (puguis) pots fer per aixecar l’humor i superar la pèrdua d’un ésser tan estimat. No ploris, Conxa, el teu marit va intentar millorar la vostra vida, i no hauríem d’oblidar-lo sinó (que fent-li) fer-li homenatge per haver lluitat per la república. No ploris, ell va morir fent el que (ell) més volia i fent (lo) el millor per a vosaltres i el poble de Pallarès. Els altres que van morir (també) tampoc no els oblideu; harien de formar part de la història, aquells homes i dones que van lluitar pels drets dels pagesos i (que no queien) no haurien de caure mai en l’oblit.

    • Maria, no és un mal text, el teu. Hi ha algunes reflexions molt vàlides, personals i ben trobades. Ara bé, escrius tan “a raig”, sense meditar, que la teva redacció comporta més d’un problema de comprensió. Sembla com si no establissis diferència entre el flux de pensament espontani i l’escriptura. Has d’intentar formalitzar amb una mica més de cura les teves idees, per tal que siguin intel·ligibles. El primer que cal resoldre és la qüestió de la puntuació. Si tot ho redueixes a comes, no hi ha inflexió en el teu discurs: és un continu d’observacions que se succeeixen sense criteri que permeti establir quines es relacionen entre elles i quines són diferents de les anteriors. Revisa, doncs, les meves correccions atentament.

  11. Hola Conxa,
    T’escric aquesta carta, perquè desprès de llegir “Pedra de tartera”, he tingut una sensació estranya, com si sabés quanta gent es sofrint o ha patit igual que tu al llarg de la teva vida.
    A més, després de llegir l’obra he après molt sobre la situació dels republicants en la posguerra civil espanyola. Així que es podria dir que em sento força identificat en la part que puc empatitzar amb ella, tam perquè que els meus avis han passat per situacions iguals o similars.

    Si et tingués davant quan eres jove, et diria que no et rendeixis mai, que segueixis lluitant pels teus tres fills.

    Jo crec que(,) canviaria només una cosa sobre la vida de la Conxa i seria, que, en (contes) comptes de quedar-(se) -me fugiria a exiliar-me cap a França, així no atraparien (a) en Jaume i podríeu començar una nova vida, això sí, seria molt més difícil, ja que ho hauríeu deixat tot enrere.

    Salutacions.

    La meva crítica sobre el llibre és(,) que m’ha agradat força, però el que més m’ha agradat ha estat el salt temporal en els capítols i sobretot el tema de la guerra i la posguerra civil espanyola.

    • Prou correcte; una mica repetitiva l’anotació final, que no afegeix res nou al que ja havies dit. D’altra banda, Biel, cal que revisis l’accentuació i procuris assimilar-ne les normes.

  12. Estimada Conxa,

    T’escric la carta en aquests moments per desfogar-me i deixar alguna cosa enllestida. En el moment de la lectura, el teu primer desarrelament [oració incompleta; com a mínim, poc coherent]. Comprenc que sigui dur, la manera (en) com de sobte et vas trobar vivint amb [noves] altres persones, els nous treballs al camp… tot un plegat de canvis inesperats. Per sort això encara no ho he viscut. D’altra banda, també vas tenir un amor a primera vista, el qual imagino que et va deixar el cop dur del desarrelament una mica encoixinat.

    Saltem tots els moments posteriors, perquè són (moments) d’adaptació, o bé de felicitat, amb l’arribada dels teus nens en els (que) quals el teu temperament de persona obedient i calladeta no són gaire compresos pels meus ideals de lluitar i de dir el que vull en veu ben alta.

    Volia arribar als moments en què tu relates períodes de buidor, moments de l’obra que van ser llegits pels meus ulls però que no van arribar al meu cor. Et demano perdó pels meus dubtes (en) sobre la sinceritat de les teves paraules sobre el dolor. La por a la foscor queda tan lluny al costat de la de perdre algú estimat… A tot li manca alguna cosa: als àpats, plors; als (parques) parcs, rialles; al llit, copets de peu i badalls; i, en general, algun crit. Són d’aquesta mena de coses que, quan les tens, no hi dones importància, però ara que falten, fan que vulguis estirar les hores passades infinitament.

    En el moment en què tot va acabar per mi, vaig voler rellegir el teu llibre, així que vaig anar a la cuina (la resta de la casa estava impregnada d’olors massa dolces) i vaig repassar algunes pàgines. La teva tristor és semblant a la meva, i sento dir-te que, per moltes bones coses que s’hi sobreposin, d’alguna manera, serà permanent.

    No [s’hi] si em deixo alguna cosa, però ara que aixeco els ulls de la pantalla i veig una piruleta mig gastada d’ahir, unes hores abans (de) que marxessin… En podria recollir l’ADN i fer-ne un clon?

    Els meus millors desitjos, Conxa.

    PD: Lamento que tu no visquis en el segle XXI. Veure al Jaume algun cop més ni que fos clonat estaria bé no?
    PD2: Ara que ja et queda poc per marxar, veus que el suïcidi no és la resposta a res?

    • Irene, en general el text és prou bo, com acostumen a ser-ho els teus. M’agradaria que el publiquessis a la pàgina principal. Revisa les meves correccions, però, d’altra banda, reelabora lleugerament l’escrit per tal de dotar-lo de major coherència. I és que no acabo d’entendre en quin punt t’identifiques amb la Conxa; i en quin punt, no. Distingeixo la tristesa, comuna a ambdues, del caràcter diferent d’una i altra (submisa, ella; reivindicativa, tu). Ara bé, no sé quin és l’origen de la primera; vull dir, de la tristesa; tampoc no sé si aquesta té alguna relació amb la nostàlgia que respiren les darreres línies -al·lusió a “una piruleta gastada d’ahir, abans que marxessin”. Intenta aclarir-ho tot plegat una mica, per fer entenedor el text i guanyarà moltíssima qualitat.

  13. Nayara Egea Ruiz

    Hola concha
    M’he llegit el teu libre i em sembla que està molt bé. L’actitud que tens cap als teus tiets és molt bona, ets molt valenta, perquè deixar (a) la teva falia i anar-te’n amb els teus tiets és dur.

    Quant et comences a adaptar(te) allà, [et comeces a enamorar] t’enamores d’un noi amb el qual formes una falia. Em sembla bonic que quan(t) et quedes embarassada pigues que és una nena perquè t’ho ha dit una dona.

    El que jo crec que no seria capaç de fer es suïcidar-me perquè he perdut (al) l’home que estimava; al contrari, continuaria cap [endebant] endavant i cuidaria (als) els meus nens.

    • Nayara, el comentari és més o menys coherent. Ara bé, hi ha molts errors que podries haver evitat o que, en qualsevol cas, ja no hauries de cometre (perquè, és, auxiliar haver…). Revisa les meves correccions.

  14. jose gomez rodriguez

    Estimada Conxa.

    Sóc en Jose Gomez i m’ha agradat molt el llibre.

    A mi (hem) em va sorprendre una cosa, la teva actitud a l’hora d’anar amb els tiets. Jo no voldria anar-hi i tampoc separar-me de la meva falia. La teva actitud va ser tranquil·la i no vas fer res per evitar-ho.

    [Una altra cosa] Un altre punt/aspecte va ser la mort d’en Jaume. [Cuan] Quan et diuen que ell ha mort, no fas res pero descobrir-ho. A mi [mages] m’hauria agradat que anessis en busca d’en Jaume.

    En el moment que et vols [suisidar] suïcidar, jo no estic d’acord amb tu. Quina sort vas tenir, que la tieta aparegués a temps!

    En l’obra hi ha(n) moments en què (et derrumbes) t’enfonses. Jo, en el teu lloc, [agues] hauria continuat lluitant.

    Tot(al) ai és el que et (boi) vull dir, Conxa.

    José mez Rodríguez.

    • No és un mal comentari, Jose, però has de vigilar molt a no repetir alguns errors que, a aquestes alçades, resulten ja intolerables. Mira les formes del verb auxiliar haver, el pronom ho, escrit amb guionet rere el verb, i, en general, la resta de correccions que he marcat en el text.

  15. Hola Conxa

    Ens ha semblat una vida plena d'(alabaixos) alts i baixos, amb les seves coses bones com el fet que et vas casar amb l’home que t’agradava o que vas aconseguir un hereu i, també, les seves coses dolentes, com podrien ser(,) la mort del teu estimat o(,) quan et van aïllar en un una espècie de camp de concentració.

    No ens hem sentit identificats amb tu, però(,) podem entendre el teu sofriment en alguns moments de la teva vida.

    Sí, nosaltres, si estiguéssim en la teva pell, [anéssim] aniríem expressant el nostre sentiment sobre la casa [que en] en què un dia vas viure o el temps que vas sobreviure [a] enmig de l’aïllament militar.

    • Nois, a banda que dieu molt poques coses en la vostra carta, hi ha una sèrie de construccions que resulten del tot inintel·ligibles tal com les redacteu. Reviseu seriosament les meves correccions. Penseu que els errors de coherència, com els vostres, són dels més penalitzats en tot text escrit.

  16. Rafael Cantarero i Oriol Sàez

    Estimada Conxa,
    [Hens!!!] Ens ha sorprès el teu llibre, ja que, de ben petita et porten a la falia de l’oncle, i tu t’intentes adaptar. Aconsegueixes un (novio) promès, els oncles ho permeten i acabes formant una falia a casa dels oncles.

    Entenem les teves ganes de suïcidi ja que perdre el teu marit és molt dur. Però has de tirar endavant amb la teva falia i cuidar dels que encara hi són.

    La part que més ens ha agradat del llibre és quan coneixes (al) el Jaume. I la part que menys ens ha agradat és la (part) final, quan mor el Jaume i tu ja no tens ganes de viure.

    [Per la resta del llibre] Pel que fa a la resta, és un llibre molt bo, (i bastant) força recomanable i entretingut de llegir.

    SORT, CONXA!

    Dels teus amics, Oriol i Rafael.

    • Nois, alguns errors són del tot imperdonables. Reviseu les meves correccions (Hens !!!). D’altra banda, en el darrer paràgraf, en lloc de comentar qüestions específiques sobre el relat, feu el vostre judici, una mica tòpic, sobre l’obra: bona, recomanable, entretinguda. Em sembla que, a aquestes alçades, cal tenir criteri per poder dir alguna cosa més sobre una lectura de trimestre.

  17. Benvolguda Conxa,

    De la història de la teva vida, ens ha sorprès la vida tan complicada que portaves des de petita, ja que et van separar de la teva família sent molt petita i tenint [representa un verb principal, en gerundi???] responsabilitats que nens de avui en dia no tenim.

    No ens hem sentit (molt) gaire identificats amb tu, ja que els problemes del passat i del present han canviat molt, i no podem trobar un moment (on) en el qual ens trobem identificats amb la teva història.

    Nosaltres no estem (molt) gaire d’acord amb el fet [de casar] d’haver casat (després useu el passat: coherència!) en Mateu amb una dona, (la qual) que no coneixia i no estimava. I creiem que s’hauria de casar amb algú que de veritat estimés com vas fer tu, i com fa la gent d’avui en dia.

    Joan Amat i Álvaro Ponce 3C1

    • Nois, el vostre text ja està corregit. Reviseu les meves anotacions. Cal que feu atenció a l’excés de repeticions, i a les manques de coherència en el discurs: complements que falten, concordança i correcció en l’ús de les formes verbals, etc. Tingueu-ho present, per no tornar-hi a caure!

  18. Estimada Conxa,

    Ens ha agradat molt la història de la teva vida. Hi ha aspectes que nosaltres hauríem afrontat de la mateixa manera, però n’hi ha d’altres que ho haguéssim fet d’una manera diferent.

    Ens va semblar bé que accedissis a anar a viure a casa de la teva tieta, ja que éreu sis germans i els teus pares no us podien mantenir a tots. També creiem que va ser una gran oportunitat per a tu, perquè no heretaries res dels teus pares sent la cinquena filla. En canvi, vivint amb la tieta tindries un futur més assegurat.

    Pensem que vas fer el correcte quan vas seguir el teu cor casant-te amb en Jaume, i no per conveniència amb el Martí de cal Sebastià. No vas fer cas als teus tiets quan et van dir què seria millor econòmicament i vas fer cas als teus sentiments.

    Trobem malament que no et queixessis quan la teva tieta va negar la llet a les teves filles perquè els vedells havien de créixer. Sabem que el negoci en aquell moment era important perquè vivíeu una època de pobresa. Tot i així, creiem que en algunes situacions t’hauries hagut de rebel·lar i dir el que pensaves, sobretot per defensar i cuidar (als) els que estimaves.

    També ens va semblar malament que no haguessis parlat amb el Jaume quan ell estava tant distant, i creiem que li hauries hagut de donar suport preguntant-li i intentant entendre el que estava fent.

    Per una banda, creiem que vas fer bé no deixant que la tristesa t’aclaparés i no deixant de cuidar (a) les teves filles (i) procurant que aquestes no et veiessin patir tant. Però, per una altra banda, això va provocar que no deixessis sortir els sentiments i no volguessis compartir el que senties (i la teva vida) amb els (demés) altres. Vas intentar suïcidar-te sense pensar en la gent del teu voltant, que realment t’estimava i et necessitava, això ens va semblar malament.

    Finalment, pensem que no vas fer bé quan no vas voler-te unir a la família d’en Mateu (?). Sabem que, entre ells, no hi havia amor vertader, perquè havia estat un casament a vistes i que la Lluïsa no tenia una bona relació amb tu. Però creiem que no hauries hagut deixar que això perjudiqués a la relació amb els teus néts.

    Maria Ricart i Clàudia Tello 3rC1

    • Noies, és prou bo el vostre text, i crec que mereixeria figurar, com en l’anterior trimestre, a la pàgina principal del bloc. Reviseu les correccions que us he fet. La majoria són relatives a qüestions lèxiques (repetició de mots) o de construcció sintàctica; d’altres apunten al sentit global del vostre discurs. Per exemple, trobareu un interrogant en el darrer paràgraf: Conxa no s’uneix a la família d’en Mateu? Però si els segueix fins a Barcelona, abandonant casa seva, la muntanya i els records de tota la vida! Potser volíeu dir que es manté distant de la jove i del fill, tant com dels néts, per una mena d’abisme afectiu que s’estableix entre la protagonista i els seus familiars més propers.

      Sigui com sigui, heu fet una bona feina, i cal reconèixer-ho. Intenteu, com sempre, incorporar una imatge al vostre text.

    • Nois, és prou bo el vostre text, i crec que mereixeria figurar, com en l’anterior trimestre, a la pàgina principal del bloc. Reviseu les correccions que us he fet La majoria són relatives a la construcció sintàctica; d’altres, apunten al sentit global del vostre discurs. Per exemple, trobareu un interrogant en el darrer paràgraf: Conxa no s’uneix a la família d’en Mateu? Però si els segueix fins a Barcelona, abandonant casa seva, la muntanya i els records de tota la vida! Potser volíeu dir que es manté distant de la jove i del fill, tant com dels néts, per una mena d’abisme afectiu que s’estableix entre la protagonista i els seus familiars més propers.

      Sigui com sigui, heu fet una bona feina, i cal reconèixer-ho. Intenteu, com sempre, incorporar una imatge al vostre text.

  19. Benvolguda Conxa,

    M’ha sorprès quan, amb tretze anys, vas marxar a casa dels teus tiets i com ho vas superar. També m’ha sorprès tot el temps que vas estar vivint amb la frustració i la tristesa a causa de la mort d’en Jaume. El que més m’ha estranyat és el fet que no he pogut saber per què, quan vas complir la majoria d’edat, no vas tornar a casa i, així, poder ajudar (amb) en les feines de casa.

    La veritat és que jo no m’he sentit identificat en cap moment amb tu ja que, per exemple, quan [hagués mort] va morir en Jaume, jo hauria intentat superar-ho i anar-me’n amb la meva família per desconnectar. Una altra de les coses que hauria fet és anar de viatge i passar-ho bé per oblidar-me de tot durant un temps i, així, poder superar els meus problemes. Segurament també hauria intentat conèixer gent nova i hauria intentat enamorar-me una altra vegada.

  20. David Plana 3·B2

    Estimada Conxa,

    M’agradaria dir-te que sento molt la mort del Jaume, també les males estones passades en solitud, sense ningú. El canvi de poble a aquesta edat (quina?!) suposo que va ser molt dur: deixar la falia i canviar-ho tot no és fàcil, i menys quedar-se sola amb els tiets sense tenir-hi molta confiança. M’ha sorprès (la teva alliberació del camp de concentració) com t’han alliberat de les presons franquistes de l’Aragó.

    Ho sento molt, però no m’he sentit identificat(da) amb (tú) tu (en ninguna part) en cap moment de la hisria perquè ara mateix vivim en un món (més actual: òbviament!) i és (casi) quasi impossible que et pugui passar algun (problema) trauma com el d’una guerra civil. Encara no entenc el motiu de l’intent de suïcidi perquè tenies una familía per alimentar i criar, tampoc no entenc el comportament amb el Sebastià perquè ell només volia parlar amb (tú) tu i penso que no (tendries que) hauries d’haver-lo rebutjat d’aquella manera.

    Cordials salutacions des de Badalona

    David Plana.

    • No està pas malament el teu text, David. Ara bé, cal que revisis algunes qüestions de construcció sintàctica i alguns problemes lèxics i ortogràfics per anar polint l’expressió escrita.

  21. Pau Silveira Márquez 3C1

    Estimada Conxa,

    El teu text m’ha semblat una història molt emotiva i (a la vegada) alhora molt realista, ja que has afrontat molts problemes (de) a la teva vida i has continuat lluitant sense (venirte avall) enfonsar-te.

    Quan vaig llegir que (t’en) te’n vas anar a viure a casa de la teva tieta amb tretze anys, em vaig quedar una mica sorprès ja que, mirant-ho des de el meu punt de vista, potser no (hagués sigut) hauria estat capaç d’allunyar-me tan aviat dels meus pares. (A la vegada) Al mateix temps, em va sorprendre també molt el fet (de) que superessis amb tanta valentia la mort d’un familiar tan proper com era en Jaume, el que seria el teu (acompanyant) company fins a l’últim dia de la teva vida. Com abans he dit, jo no sé si seria capaç d’afrontar d’aquella manera la mort d’un familiar.
    (Lo) El que més em va estranyar va ser quan (deia) deies que no (volia) volies viure més, quan tan sols (en tenia) tenies 50 anys.

    M’he sentit identificat (amb la Conxa) amb tu a l’hora d’afrontar els problemes de la millor manera, pe a la vegada, no m’hi he sentit identificat a l’hora (de realitzar aquell enfrontament als) de posar en pràctica la teva manera d’enfrontar els problemes; és a dir, jo no sempre he tingut èxit (a l’hora d’afrontar els problemes: repetitiu) quan m’he hagut d’encarar als obstacles de la vida.

    Potser jo, a l’hora d’afrontar aquest problema, hauria buscat alguna activitat que me n’allunyés, o bé desconnectar de qualsevol manera (que pensi que podria ser lo adequat) que em semblés adequada.

    • Pau, has començat força bé, però el text s’ha anat embolicant a mesura que avançava. Els darrers paràgrafs són excessivament repetitius. D’altra banda, has d’evitar errors d’incoherència (en l’ús de la persona gramatical, per exemple) o d’altres de caràcter morfològic i lèxic. Utilitza les meves correccions com a pauta per millorar la teva escriptura.

  22. Hola Conxa, el que m’ha sorprès més ha (sigut) estat la mala sort que has tingut al llarg del relat, ja que la teva vida ha estat plena de mals moments per a tu i, en alguns casos, per a la gent del teu entorn. Quan sorties d’un problema entraves en altre i encara que vas poder superar-los al final de l’obra (y) i de la teva vida, vas acabar malament. El que em va estranyar és (lo fort que has sigut) com has estat de forta, encara que, en un moment de l’obra, vas voler suïcidar-te, gràcies a Déu sense èxit. M’he sentit identificat amb tu en el moment (en el que) en què (vas tenir que abandonar la teva casa i) vas haver d’abandonar casa teva, on et vas criar i fer amics. Per sort, a mi això em va passar quan era molt petit. Això Ara bé, vas prendre molt males decisions en altres moments, (en les que) en què només vas pensar en tu i no en els teus éssers (volguts) estimats. Per exemple, amb el teu fill, o quan després de la mort del teu marit et vas tancar sense pensar que tenies fills i que encara que hagués mort el teu marit (tenies que) havies de seguir lluitant per ells, però per sort vas reaccionar.

    • Força bon text, Piero. Revisa les meves correccions. Tingues present que la perífrasi d’obligació ha d’ésser haver de i no pas tenir que. Cal, també, que posis atenció a la puntuació per donar sentit al teu discurs.

  23. Estimada Conxa

    M’ha sorprès la teva força de voluntat per poder superar tot el que has passat des dels tretze anys quan (et) vas haver d’anar-te’n de casa i deixar-ho tot enrere per viure amb els teus tiets en un altre poble on no coneixies (a) ningú, fins a la mort del Jaume, i quan vas tenir ganes de suïcidar-te i (donar-te’n conte) a la fi et vas adonar que el suïcidi no porta a cap lloc bo. Per sort no he hagut de sentir-me identificat amb tu, no he tingut aquesta mala sort que tu has tingut. Hi ha situacions (on) en què jo hauria fet altres coses; per exemple, després que t’alliberessin de la presó, jo me n’hauria anat del poble amb la meva família, i hauria fet un “reinici”, intentaria superar-ho i oblidar-me de tot per ser més feliç. Has d’oblidar-te de tot el dolent que ha passat i (passar de) ser indiferent a les persones que et miren malament o diuen coses dolentes sobre tu (per ser) perquè ets republicana: són males persones que no saben res de tot el dolent que has hagut de passar.

    • Marc, sense puntuació no hi ha manera de garantir la coherència del text. Revisa les meves correccions. Cal que posis fre a les repeticions (passar, has passat; oblidar-me, oblidar-te…) i assimilis definitivament l’escriptura correcta de l’auxiliar haver.

  24. Estimada Conxa,

    (Una vegada) Un cop he llegit la teva història, he de dir que em sap molt greu tot el que has viscut. Has tingut una vida molt dura i plena de patiment. Estic sorprès i admiro la teva fortalesa i la teva capacitat per afrontar tots els problemes que t´has trobat al llarg dels anys. No has tingut una vida fàcil.

    M´ha estranyat com de forta vas ser quan vas abandonar casa teva i vas anar a viure amb la teva tieta. Va ser un cop molt dur i vas deixar enrere tot el que tenies: família, records, etc. I només amb tretze anys! Adaptar-se a una nova família no havia de ser fàcil.

    A la vida has hagut de viure situacions molt complicades i crec que has estat valenta. Mai m’he trobat en cap de les situacions que expliques. No puc identificar-me amb tu en cap de les circumstàncies que has viscut, però he de dir que hauria fet el mateix.

    Si hagués viscut la teva vida, potser hauria reaccionat com tu. És difícil pensar què hauria fet. El que has viscut és molt dur i m’estimo més no pensar-hi. No crec que hagués estat tan fort com tu, però no m’hauria plantejat (prendre) treure’m mai la vida. Els teus fills no s’ho mereixien. Vas prendre una bona decisió en baixar d’aquella finestra, acompanyada de tia.

    Has estat una persona lluitadora i has patit molt. Has suportat (molt) de tot i has aconseguit donar (millor vida pels teus fills) als teus fills una vida millor que no pas la teva.

    Em sap greu la teva tristor, i que Barcelona suposi l’últim graó abans del cementeri. No t’hauries de comparar amb una pedra de tartera.

    Una forta abraçada.

    • És força bo, el text que m’envies, Adrià. Hi detecto alguns errors de coherència, però t’animo a corregir-los i a publicar la carta a la pàgina principal. Ara bé, abans revisa aquest punt concret del discurs: No puc identificar-me amb tu en cap de les circumstàncies que has viscut, però he de dir que hauria fet el mateix. Tal com ho expresses, diria que el sentit de la teva observació resulta contradictori. Poleix el text, i adjunta-hi una imatge per al nostre bloc.

  25. Estimada Conxa,

    El que més m’ha sorprès és quan (tens que) has de marxar de casa i anar amb els teus tiets a ajudar-los en tot el que pots(,). Si jo em trobés en aquest cas, no seria capaç de deixar (als) els meus pares per anar amb els meus tiets (per el) pel fet de tenir 13 anys; crec que és una edat que encara no ets madur i jo no sabria afrontar-ho i ho passaria molt malament(,). Crec que ets un exemple de superació perquè amb tot (lo) el que has passat, ho has aguantat, i això mereix un reconeixement, tenies molts problemes, l’un darrere de l’altre i jo això ho admiro.

    No m’he sentit identificat amb tu, però tothom tindrà problemes i, quan jo els tingui, m’agradaria superar-los com tu, amb certa facilitat. En els problemes que has tingut, no com hauria reaccionat jo, segurament pitjor que tu.

    Petons Conxa.

    • Eric, has donat voltes a la idea que tu no sabries reaccionar com la Conxa; ara bé, a part d’això no has aportat observacions noves en la teva carta oberta a la protagonista de Pedra de tartera. Aquesta insistència reiterativa t’ha fet caure en repeticions, sobretot al final del teu text. Revisa les meves correccions.

  26. Tania Mongares 3r C1

    Benvolguda Conxa,

    T’estic escrivint per expressar la meva enhorabona, [abans circumstàncies tenen el coratge per seguir endavant] (incomprensible!), començant (per el) pel fet (de) que vostè no va passar una adolescència normal, ja que calia deixar casa seva, amb només 13 anys d’edat, que ja és una cosa bastant difícil. Però la vida (és) es tornava a complicar tot més, i [m’agrada que vostè explicar] (incomprensible!) la història per tal que la gent pugui entendre com era la vida de la classe humil en temps de guerra i postguerra.

    Sincerament (és) es fa molt difícil que [vostè desterrar per alguna cosa] (incomprensible!) que no saps que fèieu malament, i més dur es que li (arrebatesin) arravatessin d’aquesta manera un ésser estimat, en Jaume. Vostè sempre va mantenir l’esperança(,) que encara era viu, una cosa que no ajuda (molt) gaire a superar la seva mort ja que el passat s’ha de deixar en(r)rere.

    Tota sola va aconseguir criar (al) els seus tres fills. I finalment mor la seva tia, una de les (seves) columnes fonamentals que li quedaven. Jo sincerament no si hauria estat capaç de deixar la meva terra per anar a Barcelona, ja que és l’únic que em quedaria per perdre dels meus inicis.

    Jo l’admiro perque amb cada cop, es feia més forta. No era fàcil viure amb gent en la qual havia confiat alguna vegada i que li va donar l’espatlla, i no només això, sinó que no van ser els primers a assenyalar amb el dit (de comunistes del seu marit) el seu marit i acusar-lo de republicà, i fins i tot també es podria dir que convivia(es) amb (l’asesi) l’assassí del seu marit en aquell mateix poble.

    No si hauria estat capaç de suportar tant, fer tantes coses sense obrir pas la boca ni una sola vegada per protestar, i mantenir la seva calma i serenitat, que (savies) va saber transmetre durant tants anys.

    Fins aviat Conxa.

    • Tània, les idees són bones; l’escriptura de la carta, adreçada a una persona a qui tractes amb respecte i cortesia a través del vostè, és un encert. Ara bé, hi ha unes mancances greus pel que fa a la coherència del discurs: des de girs o expressions que falten per fer-lo comprensible, fins a fórmules absolutament inintel·ligibles. Revisa les meves remarques en negreta i intenta millorar-ho!

  27. Clara Campos Rovira 3B2

    Hola Conxa,

    He llegit el llibre de la teva vida, m’ha sorprès la teva força de voluntat per seguir endavant a pesar dels obstacles que t’ha posat la vida. (Té que) Ha de ser molt difícil marxar del costat dels teus pares i germans, no com et vas sentir en aquell moment, però per fer això has de ser molt forta. Em va agradar llegir com seguies endavant quan va morir el teu marit i vas poder cuidar tu sola (als) els teus fills per molt difícil que (sigues) fos. Amb aquest llibre de la teva vida em demostres que la vida no és fàcil, però (tens que) has de seguir endavant.

    Fins (svist) aviat, Conxa.

    • Clara, tinc la impressió que has volgut acabar la feina molt de pressa. El cas és que, en poques línies, has acumulat moltes repeticions, a banda d’algunes incorreccions sintàctiques i morfològiques. Revisa les meves remarques en negreta.

  28. Estimada Conxa,

    He llegit el teu llibre i m’ha sorprès molt(,) com has seguit endavant i has sabut enfrontar-te als problemes. Penso que ets una noia molt i molt valenta, que tira pel dret, perquè has criat sola (als) els teus tres fills, això és prou difícil per fer-ho només una sola persona. També és molt dura per a (tú) tu la pèrdua del teu marit, pe ets molt forta perquè, a mesura que passa el temps, vas superant aquest problema i això m’agrada molt de (tú) tu. Al final, ja no vas aguantar més i vas intentar-te suïcidar perquè et senties molt malament per la mort del teu marit, pe gràcies a la teva tieta, que va arribar a temps, (va prevenir) es va poder evitar una altra mort. M’ha agradat molt la teva personalitat i com ets, però (lo) el que no m’ha agradat gens(,) és quan et vas intentar suïcidar (repetició!) i, per últim, tampoc no em va agradar quan vas casar (al) el teu fill Mateu amb una persona que ell no volia i no la coneixia de res.

    (T’anhelo) Et desitjo que siguis molt feliç en la teva vida.

    Salutacions.

    • Força bon comentari, Maria. Ara revisa les correccions que he anat anotant en el teu text i utilitza-les per millorar i polir la redacció. Hi ha qüestions estrictament ortogràfiques, i d’altres d’expressió i de construcció sintàctica.

  29. Laura Vicente i Isabel Ayala 3B1

    Estimada Conxa,

    El que més ens ha sorprès ha (sigut) estat la teva força de voluntat de superar els obstacles que se’t presenten. El que ens ha estranyat ha (sigut) estat que en el poble tothom es delatava (entre ells) l’un a l’altre. Nosaltres no ens hem sentit identificades amb tu ja que hi ha coses que has fet i que nosaltres no faem. Per exemple, casar el nostre fill amb una dona que no estima i amb la qual no seria feliç(,). També ens ha estranyat que tu volguessis suïcidar-te perquè no has superat la mort del Jaume, però entenem que (volguessis) desitgessis que el món s’acabés perquè amb la seva (mort) desaparició no tenia sentit viure més. En general, ens ha agradat la teva història.

    • Noies, és força correcte el vostre comentari; de totes maneres, reviseu les correccions que he fet al text. Cal que eviteu les repeticions i que tingueu cura de la coherència de la vostra redacció.

  30. Guillem Bordanove

    Estimada Conxa,

    Aquesta història (m’agrada’t) m’ha agradat molt, sobretot perquè és en l’època (on) en què va viure el meu besavi/a i el meu avi/a i un temps important per a Catalunya que jo no coneixia. També hi ha(n) ocasions (on) en què prens bones decisions però n’hi ha(n) d’altres que no, i no hi estic d’acord.

    Crec que l’oportunitat d’anar a viure amb els teus tiets que no tenien fills va ser bona, perquè a casa teva, que (hereu) éreu 6 germans, no tindries herència, ni tant de futur com el que has pogut tenir a casa dels teus tiets.

    M’ha agradat molt (l’aspecte) la decisió (de anar-te’n) de casar-te amb en Jaume, en (ves) comptes d’en Martí, ja que hauríeu estat junts tota la vida, però sense sentiments d’estimació entre vosaltres (per mixt), i amb molts interessos econòmics.

    No m’agrada com vas deixar la teva terra, quan ere(t)s més gran, per anar a Barcelona .Ja ho (ser a) que, tu a la masia sola no hauries durat (molt de) gaire temps, però jo hauria preferit quedar-me a la meva terra i que m’enterressin al costat dels meus, en Jaume, la teva tieta o el teu tiet. Però (bueno) , tothom pot pensar diferent.

    Salutacions Conxa, de part d’en Guillem

    • Guillem, hi ha formes verbals que ja no pots escriure amb incorreccions com les que t’he hagut de corregir: agradar, ser i saber són d’ús tan freqüent que urgeix que les assimilis de manera definitiva. Revisa les meves remarques al teu text; les idees són encertades, però cal expressar-les i redactar-les amb correcció.

  31. Hola Conxa,

    T’escric per comentar-te el que m’ha semblat la teva història. La teva(,) és una història de superació, des (de) que te’n vas de casa al 13 anys fins que acabes al domicili de Barcelona convivint amb un dels teus fills. El que més m’impacta del llibre és el realisme amb (el que) què està explicat i com t’ensenya la crueltat d’aquells anys de guerra civil. També una de les coses que estranya molt i que ara per sort poques persones han de viure és el fet (de) d’estar forçat a fer coses que no vols perquè altra gent (sigui) en surti beneficiada, com casar-se amb desconeguts.

    També cal destacar que el que no m’ha agradat del teu comportament és que ets molt tancada al món, vols viure com sempre se t’ha ensenyat, sense descobrir ni experimentar noves experiències [experimentar experiències?]. Hauria estat bé que intentessis fer un esforç per comprendre una mica més el prosit del Jaume i per què feia les coses.

    Per últim també volia parlar sobre la teva mania de no obrir la boca mai, de fer sempre el que se’t deia sense (”revelarte”) rebel·lar-te. [I què en vols dir, d’aquesta actitud? Només has apuntat el tema, sense desenvolupar-lo].

    • Arnau, hauries de fer les coses sense pressa; evitaries repeticions i construccions sintàctiques que donen aspecte de pobresa al teu escrit. Repassa les meves correccions.

  32. Joel Lopez Acosta 3c1

    Benvolguda Conxa,

    Després de llegir el teu llibre he entès que no tothom pot viure les mateixes vivències d’igual manera i tu les has viscut d’una de les pitjor maneres. També he de dir que ets molt valenta ja que has intentat superar tots els problemes que t’ha anat presentant la vida, encara que algunes accions m’han semblat excessives, i jo en la teva pell no les faria.

    M’han sorprès molt les dificultats en (les que) què t’has trobat des que eres ben petita, començant pel dia en què vas haver de deixar (als) els teus pares, i durant la teva vida en general. (Tot no) No tot va ser dolent, i vas poder conèixer el Jaume, qui seria el teu futur marit. Després, però, vas haver de superar la seva mort i la de la teva estimada tieta… Vas tornar a demostrar una gran fortalesa per poder superar tot allò d’alguna manera.

    Jo m’he sentit identificat amb tu en un aspecte: quan va morir la meva àvia, que era com la meva segona mare perquè m’havia estat cuidant des de ben petit mentre els meus pares treballaven. Vaig estar molt trist durant uns dies però vaig (tenir-ho que) haver-ho d’afrontar, cosa que tu no vas poder fer fins passat molt de temps, després d’intentar suïcidar-te.

    Jo crec que la teva actitud va ser molt negativa en tot i que (tindries que) hauries de canviar-la perquè (sinó) si no estaràs estancada en el mateix moment de la teva vida durant molt de temps. Sempre has de buscar (ho) el cantó positiu de les coses.

    Joel Lopez Acosta

    PD: Si no haguessis (tingut que) hagut d’anar-te’n a viure amb la teva tieta, com creus que (haguessin) haurien anat les coses?

    • Força bon text, Joel, especialment el detall de la pregunta final, oberta i arriscada. Què et sembla si la respons tu mateix, breument, i, incorpores el text a la nostra pàgina principal, amb una imatge? Repassa les meves correccions; cal que eradiquis de la teva escriptura la perífrasi incorrecta tenir que, i la canviïs per la normativa haver de.

  33. Hola, Conxa.

    M’ha agradat el llibre perquè es basa en fets reals i també perquè amb aquesta història he pogut conèixer encara més les dificultats d’estar en una guerra civil.

    M’ha estranyat que tu et volguessis suïcidar perquè encara quedava gent que t’estimava com per exemple: els teus fills, la tieta…

    No m’he sentit identificat en cap moment amb tu, perquè jo no he viscut la teva situació.

    Em distanciaria de la teva actitud quan tu vas escollir la noia que havia de ser la dona d’en Mateu en comptes (d’ell mateix) de ser ell mateix qui ho fes. Jo, si fos tu, li hauria donat un marge de temps perquè ell pogués seleccionar la seva dona.

    Cordialment,

    Pau Granell 3C1

    • Pau, no aprofundeixes gaire en la lectura, però el teu text és correcte, ben escrit i ben expressat. Hauries de procurar de fer una reflexió que posés al descobert els aspectes més destacats de l’obra: l’evolució del personatge, la seva actitud davant de la vida…

  34. Jordi Martín Guillén 3C1

    Estimada Conxa,

    He llegit el teu llbre i m’ha agradat molt, algunes parts no tant perquè al principi se m’ha fet una mica pesat, però per (lo demés) la resta molt bé.

    M’ha impressionat molt (per el) pel que has (tingut que) hagut de passar, has (sigut) estat molt valenta i has fet coses que jo no seria capaç de fer.

    Segur que ha (sigut) estat molt dur (el) perdre (al) el teu marit, pe a pesar d’ai, has seguit endavant, cosa que (està) és genial. També es mor(t) la teva tia, i ai també és molt dur, pe penso que ai cada vegada et fa més forta. També prens la dura decisió de deixar (la teva casa) casa teva, però ho fas pensant que serà millor. Finalment és molt trist veure que al final estàs sola, però almenys no estàs mal acompanyada.

    Cordialment,

    Jordi Martín Guillén

    • Jordi, hauries de controlar els accents (distinció obert-tancat) en els mots d’ús més habitual. Repassa les meves correccions al teu text per no repetir els errors.

  35. Anna i Silvia 3B2

    Estimada Conxa,

    Ens ha sorprès la força de superació que tens. En aquesta novel·la hem pogut veure el teu creixement, de la infantesa a la maduresa, i com anaves afrontant els problemes de la vida. D’una nena innocent de tretze anys t’has convertit en una dona forta i espavilada. Però ens ha estranyat que, al final de la teva vida, no estiguessis en el lloc on has viscut [tots els teus records: els records arriben després de l’experiència viscuda!]. Has viscut fets hisrics, has tingut una feina molt dura, has (sigut) estat testimoni de violència, i per això no ens sentim identificades amb la teva història, ja que nosaltres hem tingut una vida fàcil i en uns temps menys complicats.

    No vam estar d’acord en el moment de la teva vida (on) en què et vas voler suïcidar, la teva família et necessitava, i hauries (de pensar) d’haver més positivament.

    Finalment, t’hem de dir que associes els teus problemes (com) amb els obstacles que hi ha(n) en el camí de la vida, com les pedres de tartera.

    Molts records,

    Silvia i Anna

    • Força bé, noies. Reviseu els errors que us he remarcat; cal que feu especial atenció als aspectes de coherència del text, i a errors que ja no són tolerables: hem pogut.

  36. Martí Montes i Kevin Reixach

    Estimada Conxa!

    El relat de la teva vida ens ha semblat una hisria impactant(dora) amb fets com: deixar la teva casa de petita i la guerra (sufrida) soferta (per els) pels teus familiars i tu.

    Per una altra(e) part ens ha commogut la teva relació d’amor amb el Jaume, tristament acabada per la mort d’ell, causada per un tiroteig en la guerra. La teva situació en alguns casos és força impactant: amb la teva situació económica i social has pogut criar tres fills educats i saludables.

    Ho sentim, però hi ha parts de la teva hisria que ens han disgustat, com quan els teus fills estan en el ball [de l’institut] del casament i a tu et venen a la ment aquells records (en que) de quan et vas enamorar d’en Jaume en el mateix ball, a causa d’aquest record et vas intentar suïcidar sort que la teva tia t’ho va impedir.

    En conclusió, el teu relat ens ha donat sensacions positives llegint-lo a classe. Gràcies Conxa per ensenyar-nos que la vida no sempre és perfecta(e) i [il.lustrar-nos la teva vida en un escrit] i mostrar-nos la teva trajectòria a través d’una novel·la de records.

    • Nois, el vostre text és correcte; ara bé, heu incorregut en una sèrie de repeticions que us he remarcat. Reviseu les correccions: també n’hi ha de lèxiques, sintàctiques…

  37. Estimada Conxa,

    La meva impressió sobre tot el que has passat des de ben petita és que, encara que has hagut de patir molt per haver-te’n (te) anat de casa i (veure) haver vist la mort del Jaume, la tieta, l’oncle i la teva mare, has demostrat ser una dona forta, encara que per a mi no ho has demostrat d’una manera correcta. Sempre t’has deixat portar per tothom, gairebé no tenies veu, només treballaves, cuidaves dels teus fills i dels qui tenies a casa i aguantaves amb moltes penes tot el que et va passar (amb) en la guerra civil, però mai vas prendre una decisió per tu mateixa i crec que això et podria haver portat (a) molts problemes que per sort no has sofert. Tampoc no em va semblar que prenguessis la millor decisió quan et vas intentar suïcidar ja que (tindries que) hauries d’haver pensat en els teus fills que ja que creixerien sense pare i els volies deixar sense mare també, i crec que va ser una irresponsabilitat, encara que tu sabies millor que ningú el que se sent quan vius sense els teus pares i quan perds els teus éssers estimats; a més, si t’haguessis suïcidat hauries demostrat als teus fills que eres una dona que no va poder suportar tant de dol i no els donaries una bona lliçó de (la) vida.

    El final del llibre em va impressionar molt perquè no m’esperava que (al final) deixessis la casa de pagès, i [encara de no haver estat vivint en la teva casa: sense sentit], quan la vas (tindre que deixar abandonada) haver d’abandonar, em va donar una sensació d’empatia cap a ella, perquè en aquella casa vas viure moltíssimes coses i hi vas criar (als) els teus fills.

    També m’agradaria destacar que aquest llibre expressa molt bé, a través de la vida de la Conxa, el dol i el patiment que hi havia en aquella època, quan Franco va provocar la guerra civil, i crec que aquest llibre és un bon argument per fer entendre la crueltat de la guerra i de la dictadura a la gent que avui en dia creu que aquella època va ser bona per a Espanya, i que volen que torni, ja que la majoria d’aquestes persones parlen sense saber què va passar ni com es vivia.

    Amb els meus millors desitjos,

    Víctor García García

    • Molt bon text, Víctor, amb reflexions molt encertades i ben argumentades. De totes maneres, hi ha errors que cal corregir (verb haver!). Quan ho hagis fet, et convido a publicar el text a la nostra pàgina principal, amb una imatge per acompanyar-lo.

    • Molt bon text, Víctor, amb reflexions molt encertades i ben argumentades. De totes maneres, hi ha errors que cal corregir (verb haver!). Quan ho hagis fet, et convido a publicar el etxt a la nostra pàgina principal, amb una imatge per acompanyar-lo.

  38. Hola, Conxa.

    M’ha agradat el llibre perquè es basa en fets reals i també perquè amb aquesta història he pogut conèixer encara més les dificultats d’estar en una guerra civil.

    M’ha sorprès que het tinguessis que deixar a la teva família als 13 anys perquè jo crec, que amb aquesta edat és molt dur supera aquesta dificultat.

    Un altre aspecte que m’ha sorprès ha sigut: que ella es molt valenta perquè ha superat moltes dificultats que li ha posat la vida, que jo no seria capaç de superar

    M’ha estranyat que tu et volguessis suïcidar perquè encara quedava gent que t’estimava com per exemple: els teus fills, la tieta…
    No m’he sentit identificat en cap moment perquè jo no he viscut la teva situació.

    Em distanciaria de la teva actitud quan tu vas escollir la noia que havia de ser la dona d’en Mateu en comptes d’ell mateix.

    Jo si fos tu, li hauria donat un marge de temps perquè ell pogués seleccionar la seva dona.

    Cordialment,

    Pau Granell

    PD: He reenviat el text perquè m’he oblidat d’afegir frases.

  39. Benvolguda Conxa,

    Fa uns dies que vam llegir [el teu diari sobre la teva vida: és una novel·la de records]; a mi em va agradar la teva hisria, tot i que vas haver de passar moltes penúries com quan vas haver de deixar a la teva família per viure amb la teva tieta quan eres adolescent.

    Em van sorprendre totes les dificultats que hi havia(en) treballant al camp en aquella època, sobretot quan el general Franco va fer un cop d’estat. També(,) em va impactar quan et vas intentar suïcidar perquè, tot i que tens [passat o present?] molts problemes, no has de deixar abandonada (a) la teva família; al contrari d’això, ets molt valenta perquè et vas enfrontar a la (teva) separació de la teva família, a la mort del teu marit, en Jaume, i també a la mort de la teva tieta. A més a més em va sorprendre que vas ser tu qui va escollir la parella d’en Mateu, en comptes que ell la triés [(a) la seva parella].

    En cap situació no m’he vist identificat amb tu perquè els problemes que hi ha ara no són els mateixos que els problemes d’aquella època. Encara que no hi visc [en aquella època], puc comprendre les (teves) situacions difícils per les quals has passat; tot i això, no m’agradaria viure en aquells temps.

    Em distanciaria de (la teva) l’actitud negativa que tens sobre el món; en comptes de quedar-me trist durant molt de temps, jo passaria gina i deixaria el passat (endarrere) enrere i miraria el futur amb més optimisme.

    Fins aviat.

    • El comentari és prou correcte, Joel. Ara bé, has d’evitar repeticions que carreguen el discurs, i incoherències com els canvis sobtats de persona gramatical i de temps verbal: També(,) em va impactar quan et vas intentar suïcidar perquè, tot i que tens [passat o present?] molts problemes, no has de deixar abandonada (a) la teva família; al contrari d’això, ets molt valenta…. Segurament, volies dir: També em va impactar l’episodi del teu suïcidi. Jo penso que, encara que tinguis problemes, mai no has de deixar abandonada la teva família. En canvi, considero que vas ser molt valenta…..

  40. Cristina Pomares 3C1

    Hola Conxa,

    M’ha encantat el teu relat, cada moment (on) en què has explicat el que senti(as)es, era el que més m’agradava.

    Em va impressionar i sorprendre (al) veure que tu, amb 13 anys, (deixèssis) deixessis la teva falia, (i) tot el que tenies, i (anèssis) anessis a ajudar (a) la teva tieta (en el) al camp. Em va agradar veure això. Una nena tan petita [que] a qui li queda tota una vida per endavant i prefereix passar-la en un camp ajudant (a) la seva falia.

    Però el que no em va agradar i em va estranyar va ser (el) l’intent de suïcidi, perquè en general, al llarg de tota la història, tu et mostres com una dona forta, i [encara] malgrat les teves penúries i problemes, sempre has lluitat.

    No m’he sentit gair(a)e identificada amb tu, ja (què) que tot el (què) que et va passar va ser en una època molt llunyana, encara que jo també alguna vegada he passat per moments durs, i he tingut les meves actituds negatives, i [sentia] he sentit que no valia res. Però no han estat episodis tan greus com els que vas passar tu.

    Depenent dels aspectes (què) que es tract(a)en i en (un) el moment exacte de l’obra o de la teva vida, em distanciaria de la teva actitud. Perquè tot el (què) que has passat, en alguns moments que pots suportar-ho (millor) i canviar l’actitud [respecte de quina altra actitud?], però en la majoria de moments, jo no podria intentar estar bé, o acceptar que ha passat allò, resignant-m’hi, com tu ho fas.

    [Encara i així] Tot i així, (gràcies a) tu, Conxa, m’has ensenyat uns valors [quins?] i a (què) que mai (em !!!) hem de pensar que no valem res, i (a què) que a vegades, en moments difícils, (em !!!) hem de treure actitud positiva.

    • Cristina, potser el punt més acceptable del teu text és aquell en què planteges una identificació personal amb la Conxa. Ara bé, hi ha un seguit d’incorreccions de tota mena (des de l’accentuació o la puntuació, fins a l’escriptura del verb haver, passant per la vacil·lació que/què o les incoherències de sentit) que ja no et pots permetre. Revisa les meves remarques i evita-les d’ara endavant!

  41. Saül Elvira i Pol Fernàndez

    Hola Conxa,

    Hem llegit el teu llibre i ens ha agradat (bastant) força, sobretot el començament. El que ens ha sorprès més de (l’) la hisria és el canvi de viure en el camp a viure a la ciutat, on no podies fer pràcticament res per la teva edat, perquè no conexies res, ni nin. També ens ha sorprès que no tinguessis uns quants amics amb qui (estiguessis sovint) poguessis passar l’estona. Al començament en surten uns quants, però després no tornen a (sortir) aparèixer en tota la hisria, segurament perquè tenies molta feina, i no podies dedicar-(lis) -los temps. Creiem(,) que si tinguessis amistats més fortes, podries passar més fàcilment la llàstima (de) per la mort d’algun dels éssers estimats.

    Ens ha impactat molt com els diferents fills de la falia (es) se separaven tant(,) els uns del altres(,) quan es casaven, [per culpa] pel fet d’haver de treballar tant.

    Estem d’acord en la majoria de les teves decisions, pe en el final del llibre, quan ja no vius (el) al camp, podries [fer] haver fet amics nous a la ciutat per passar-hi els teus últims anys una mica feliç(a) i no [pràcticament] limitada només a parlar amb la gent que venia [de la zona per on vivies] del teu poble (abans) i amb en Mateu.
    Tampoc estem d’acord [amb què? Si ja ho heu expressat abans, cal reprendre la idea, o bé tancar el paràgraf tal com l’heu deixat!]

    El que ens [a agrdat!!!] ha agradat més de llibre és que és molt realista i que podria (haber!!!) haver passat perfectament i que el tema de les teves depressions es molt ben tractat .

    • Nois, el vostre text és acceptable en els primers paràgrafs. Ara bé, a mesura que avanceu, prenen cos les incoherències sintàctiques, que són fruit de la dificultat d’expressió, i un seguit d’incorreccions gramaticals i ortogràfiques intolerables! Reviseu les meves remarques en negreta.

  42. Albert Nuñez Campos

    Estimada Conxa:

    Desprès d’haver llegit la teva novel·la m’ha sorprès moltíssim i m’ha agradat com ets: una noia [que no l’] a qui no li importa treballar si els seus oncles ho necessiten, ets una noia lliurada a la família, i valenta, algú que ha aconseguit formar una família, que no és cosa fàcil.

    El que més m’ha estranyat (com a molts) és que volguessis suïcidar-te sabent que hi ha gent que t’estima i [no l’] a qui no li agradaria que et suïcidessis, com per exemple els teus fills.

    Jo no m’he sentit identificat amb tu, ja que no he viscut la mort (d’algun) de cap familiar molt proper a mi, o una Guerra Civil, però que és veritat que em recordes molt (a) la meva besàvia (que es també es diu Conxa), ja que ella era una noia que mai contradeia (a) ningú, i mai deia que no; a més a més, se li va morir el seu marit i per això cada vegada que llegíem el teu llibre em recordava (a) d’ella.

    (Sobre) Pel que fa a la teva actitud, jo em distanciaria de tots els aspectes (dolents) negatius, com la teva tristesa o no deixar seleccionar la dona al teu estimat fill.

    [Això ha sigut] Aquesta ha estat la meva carta, desitjo que la llegeixis i sento molt tot el que has
    (viscut) patit.

    Un petó: Albert Nuñez Campos

    • Força bon text, Albert, especialment la teva identificació personal amb la protagonista, a partir del record de la besàvia. Repassa les meves correccions, que ho són, sobretot, de construccions sintàctiques amb presència de Complement Indirecete (CI).

  43. Xavi Evangelista

    Hola Conxa!

    M’ha agradat molt el teu relat, ja que és una obra sense ficció [el fet que sigui un relat en primera persona, no descarta la ficció] i molt sincera, ja que parles de la teva vida quotidiana.

    M’ha sorprès per exemple quan als 13 anys vas (haber !!!) haver de marxar a casa dels tiets per poder ajudar-los (a) en la feina al camp, has (sigut) estat molt valenta.

    Quan t’adaptes, trobes (a) diferents nois, i t’enamores d’un que no tenia (molts) gaires diners, (si no) sinó que vivia (més a la pobresa) humilment, i has tingut molt valor perquè ho vas (espresar) expressar i finalment, encara que el tiets (et) te’n recomanaven un d’altre amb diners, has aconseguit (al) el que volies de veritat, casar-te(‘n) amb ell.

    Ets una noia molt forta, ja que vas tenir molts (alt i baix) alts i baixos, i encara que en una escena (quina?) semblava que ja no podies més, has aconseguit (so)superar-ho, i això té molt rit.

    A mi m’ha semblat que ets una noia molt valenta (repetició) i amb grans valors. Aquesta lectura m’ha fet raonar i gaudir més del que ens envolta, ja que tu has aconseguit fer-ho, encara que has passat per una guerra civil.

    • Correcte, Xavi. De totes maneres, revisa les meves correccions. Hi ha errors que es poden i has d’evitar! També hi ha inconcrecions en la teva expressió que l’empobreixen: fixa-t’hi per millorar-ho.

  44. Estimada Conxa:
    Despres (de verme) d’haver llegit el teu llibre, he de dir-te(n) que m’ha sorprès molt la teva actitud i (la teva possitivitat) el teu positivisme (al enfrentar) en enfrontar els problemes. (Me donat conta de lo dura que era) M’he adonat com era de dura la vida abans, per exemple com vas deixar la casa dels teus pares per anar(-hi a la) a casa de la teva tieta per ajudar-la a fer-ho tot (y) i més. Tam (et tinc que) t’he de dir que no em va agradar la teva intenció de(l) suïcidi perquè és una cosa que nin (te que) no ha de fer perquè deixaries (a) alguns familiars teus molt adolorits.

    Si et dic la veritat, jo no (te) he pogut entendre els teus sentiments, perquè (yo) no el que és perdre (a) un (ser) ésser (querit) estimat ni he viscut el principi ni el final de una guerra mundial, ni he passat la gana que tu has passat.

    Pe he sentit molta pena en algunes parts de la teva vida, com la mort del teu marit o quan abandones la teva casa per anar(-hi) a la de la teva tieta. Pe tam he sentit que tu vas gaudir (de) d’una vida que (ti) t’agradava, (ma) m’ha semblat que eres mol feliç amb el teu marit i amb la teva tieta.

    Et volia dir que la teva vida m’ha agradat molt perquè (a sigut) ha estat molt interessant, pe tam hi ha una cosa que no (me ha) m’ha agradat gens, (deverias aver) hauries d’haver deixat elegir la seva pròpia dona al teu fill, és una cosa personal que (cada persona) cadascú el dret (de elegir) d’escollir.
    (Y) I aquesta (a sigut) ha estat la meva carta.
    Una abraçada (de la meva part) de part meva: (de) d’Iker Vegas

    • Força bé, Iker. M’alegro que hagis escrit un text prou llarg, i amb coherència. Ara revisa les meves correccions, i procura assimilar-les per al proper text escrit.

  45. Helen Martínez 3r C1

    Estimada Conxa,

    He tingut el plaer de conèixer la teva història i admiro la capacitat d’adaptar-te a les situacions tenses, malgrat que no (equivalguin) corresponguin a la teva edat ni maduresa per arribar a comprendre i acceptar viure a tants (k)quilòmetres dels teus pares. Penso que no tothom s’ho prendria de la mateixa manera. Jo mateixa no podria.

    L’arribada de la mort d’en Jaume et va deixar en estat vegetal, tot i que encara continuaves vivint.
    Quan una persona marxa no és per sempre, si en vida ha tingut persones com (tú) tu per complementar-les amb cada petit detall [que el corresponien: vigila les construccions, són massa enrevessades i caus en la incoherència. Vols dir que vivien un amor correspost](, doncs). El que s’ha de fer és assumir-(lo)ho com més aviat millor i recordar-lo amb tot l’amor que ell va aportar als teus dies.
    Estic segura que mai podràs oblidar-lo i el guardaràs com el teu tresor més preuat.

    Si he de fer alguna crítica, és la teva manera d’afrontar-ho [què? Cal ser coherent i reprendre la idea]. Sé que és difícil i és una realitat molt dura, però més dur seria deixar un record tan tràgic per als teus fills [et refereixes al suïcidi? Novament, coherència!]. Aquesta sortida la prenen els covards, i em frustra la idea (de) que se t’hagi passat pel cap quan el teu recorregut ha (sigut) estat de triomfadors…

    Suposo que dels errors s’aprèn i espero que hagis pensat tant com he reflexionat jo amb cada fet que anava llegint.

    Espero tornar a saber(-ne’n) de tu.

    • El text és prou bo, Helen; hi parles des d’una perspectiva personal, però, sobretot, raonada en la majoria de punts. Ara bé, hi ha certes incongruències que danyen el sentit global del discurs. Revisa les meves anotacions i poleix aquest aspecte per als propers escrits.

  46. Hola Conxa.

    Sóc l’Alex i m’ha sorprès molt la teva vida, ja que ha (sigut) estat molt dura. El que més m’ha entristit ha (sigut) estat quan el teu marit va morir i tu et volies suïcidar. La veritat és que no m’agradaria gens viure la teva vida, per ai et veig com una noia molt forta i molt valenta. Has fet dels teus fills tres fills impecables i ai que (has tingut que anrt’e-ns) vas haver de marxar als tretze anys a casa dels teus (avis) oncles. El que m’ha estranyat molt ha (sigut) estat quan vas conèixer (al) l’home de la teva vida a primera vista, ai, vulguis o no, és molt bonic. La veritat és que que m’he sentit identificat amb (tú) tu. A (mí) mi el que em va passar va ser (quan) que el meu avi va morir. Em va fer molt de mal, no només (per el) pel fet (de) que és el meu avi, sinó perquè va ser com el pare de la meva mare. Ho va ser perquè el pare de la meva mare (,) (li) la va abandonar quan va néixer, i la seva mare va morir quan ella tenia només 12 anys. Va ser una vida molt molt dura per a la meva estimada mare. Llavors el meu avi la va agafar i va fer d’ella una (dóna) dona (dels peus als caps) de cap a peus, i, quan va morir, (ens va agafar) vam tenir un disgust molt gran. Per res no em distanciaria per la teva actitud, cert és que no crec jo que em volgués suïcidar, pe és normal que estiguis tan malament. I (vui) vull que pigues que ets una dona espectacular i mai mai mai, deixis de (volguer) voler (als) els teus fills com els vols.

    Molts ànims i una força abraçada.

    • Molt bon text, Álex; el millor, la nota personal que hi inclous. T’animo a corregir els errors i, un cop fet, publicar el teu escrit en la pàgina principal del nostre bloc. Ja t’indicaré, a classe, com cal fer-ho. Segueix treballant així!

  47. David Alert Franco (3C1)

    Hola Conxa.

    M’ha sorprès molt la teva obra(. Ja) , ja que relata la teva vida, una vida dura però (a la vegada) alhora senzilla.

    El que més m’ha sorprès de la teva obra és quan, de molt petita, te n’has d’anar amb la teva tieta a ajudar-la. El que més m’ha estranyat (a !!!) ha estat el teu comportament, ja que no opines sobre res quan ho has (que !!!) de fer.

    M’he sentit identificat amb tu quan afrontes els problemes amb facilitat ,però no m’hi he sentit identificat quan no expresses la teva opinió.

    Jo no podria fer coses com les que has fet tu. Per exemple, quan et van enviar a (la) casa de la teva tieta sabent que no veuries (molt) gaire o gens (als) els teus pares, jo seria incapaç de fer-ho.

    (Un altre) Una altra cosa que veig malament és quan et vols suïcidar. Jo entenc que no estiguessis (molt) gaire bé, ja que havien matat (al) el teu marit(. Però: no té sentit una pausa forta) , però suïcidar-se és l’última opció, o directament, no és una opció.

    Una fort abraçada del teu amic David.

    • Força correcte, David. Has guanyat agilitat en la redacció. Ara bé, hi ha errors que encara cal resoldre: l’escriptura correcta del verb haver, la puntuació, els complements directes sense la preposició a, etc. Revisa les meves correccions.

  48. Hola Conxa.

    El teu relat m’ha agradat molt, m’ha semblat una història molt tràgica tot i que tu la suportaves. En aquells moments de canvis potics i ecomics segur que és dur viure, no hi havia diner, vivies del camp i de les coses que aconseguia el teu marit; la teva falia i tu sou gent dura; (eu sapigut !!!) heu sabut viure en condicions molt (dures) difícils/adverses, com en el moment en (el que) què agafaven (al) el teu marit i després a tu; al Jaume el van matar i tu (u !!!) ho vas passar molt malament.

    Després de viure tots aquells moments tan durs, (te) et vas intentar suïcidar, sort que (te) et van enxampar i no ho vas poder fer, però després em vas fer (penssar !!!) pensar que hi ha gent que ho passa molt malament, però després (o !!!) ho sap afrontar i (s’enva !!!) se’n va a treballar a un lloc desconegut (per ella) i (va poguer) pot (= se’n va: present) viure bé.

    Jo mai no (e !!!) he viscut un problema com aquest ni semblant (en el que) en què un membre de la meva falia moria per culpa d’un afusellament o qualsevol altre cas

    Jan Rubio Forns

    • Jan, no sé si has escrit de pressa o sense atenció; el cas és que els errors del teu text són més que greus! Fixa’t en les meves remarques en negreta. Per començar, les formes del verb haver, amb h- i -v; els accents de les i (mai oberts, sempre tancats!); la puntuació: he hagut de reconstruir el sentit del text, perquè la lectura no ho permetia, de caòtica que resultava la teva puntuació… Mira-t’hi més, molt més, una altra vegada.

  49. Carlos Mario Perse 3rC1

    Estimada Conxa:

    M’ha agradat molt el teu relat, ja que enfoca una situació que podria ser real en aquella època. I també la serenitat que has tingut en resoldre les diferents qüestions que se t’han posat per davant.

    Em va sorprendre quan als 13 anys vas deixar la teva família i vas anar a ajudar (a) la teva tieta (en el) al camp. Jo personalment no seria capaç de fer el que tu has fet, abandonar la meva família seria molt difícil per a mi.

    Quan vas arribar a adaptar-te (amb) a la vida amb tia, vas conèixer en Jaume i et vas enamorar d’ell, vivia en la pobresa però no vas canviar d’idea ni (per els caltres) pels altres candidats que t’havia aconseguit tia. Aquesta qüestió m’ha agradat molt de tu.

    M’ha estranyat que tu et volguessis suïcidar després de la mort del teu marit, en Jaume, perquè encara quedava gent que t’estimava, com els teus fills o la tia.

    Jo no m’he sentit identificat amb tu, ja que no he viscut la mort de cap familiar (molt) gaire proper, (n’hi) ni (partícula negativa, no pronominal) he viscut una guerra civil; la guerra canvia moltes coses de la teva vida.

    En conclusió, m’ha agradat la teva actitud en algunes qüestions i no (molt) gaire en d’altres, però m’ha agradat molt com has superat la mort del Jaume.

    Una forta abraçada.

    • Força correcte, en general, Carlos. Ara bé, revisa les correccions, sobretot pel que fa a la direcció dels accents, i a les qüestions gramaticals, com a ara l’ús correcte de les preposicions, segons el context sintàctic.

  50. Salutacions Conxa,

    Em dic Marina i sóc una d’aquelles persones a la qui li ha impactat i impressionat molt la teva història. Una de les coses que més, ha (sigut) estat la mort d’en Jaume. Perdre una persona tant propera i estimada, per a (tú) tu, deu ser molt dur d’assumir. Poques persones podrien passar catol i viure una nova etapa. També t’admiro per deixar el passat enrere, els teus fills, i fer el que et sembli millor per a tu.

    El que m’ha estranyat (a sigut !!!) ha estat la forma en (la que) què volies fugir dels teus problemes, utilitzant el suïcidi. Suïcidar-te no és la forma de solucionar res. (Lo) El possible és (lo) El impossible (pels) per als covards. I, per molt que costi, sempre hi haurà una forma (de) d’afrontar (d)els mals moments de la vida, i poder aconseguir tirar cap endavant. Si t’ho proposes, no et paren ni milions de tsunamis.

    En algunes parts de l’obra, que (me) m’he sentit identificada amb tu. Però en unes altres no, perquè són situacions que, amb l’edat que tinc, encara no ho he viscut, o sigui, no ho he sentit. Però ficant-me a la (s)teva pell, puc arribar a algunes conclusions. La més important:

    Mai no et rendeixis.

    • Força bé, Marina, amb detalls de reflexió personal, que fan el teu text força millor que d’altres anteriors. De totes maneres, hi ha alguns errors importants (el més greu, l’escriptura correcta del verb haver), que has d’esmenar ràpidament. Revisa les meves correccions.

  51. Estimada Conxa,

    La teva època ha estat bastant difícil, primer la necessitat d’anar-te‘n molt lluny a fer feina, o bé per complaure (a) ta mare o (a) la família (en sí…) Després et vas enamorar d’en Jaume, i va arribar l’Elvira, la vas gaudir ben poc, majoritàriament pel treball al camp, per experiència et puc assegurar (de) que la feina al camp és d’esclaus; més tard esperaves un hereu… o això creies fins que una veïna et va dir que seria nena, i així va ser, segona filla l’Angeleta, per cert m’agrada el nom, potser te’l copio; posteriorment va arribar per fi l’hereu de ta família, el petit Mateu; tots tres molt bons fills. Malgrat tot, la situació es complica quan, a patir de l’any 31 (1931) (sorgeix) es proclama la República, més tard (al) el 36 (1936) esclata la Guerra Civil i (al) el 39 (1939) acaba. En aquest procés, el teu estimat va ser afusellat malauradament, a tu i a les teves nenes us van “empresonar” en terres d’Aragó, en vau sortir, encara que marcades per aquest (mal somni) malson. Conxa et vas (donar conte de) adonar que no era un somni, era la realitat.

    Quan arriba aquell dia… tants records a la ment, oi? Mai no m’he plantejat la idea d’acabar amb la meva vida, però arribar a aquesta (conclusió) decisió ha de ser dur, sort (a) de la teva tieta, que va arribar en el moment (punt) just, ella va saber dir-te les coses clares, fer-te entendre que t’havien pres una vida, però que dins de poc tindries vides noves.

    I és aquí quan em sento vertaderament identificada amb tu. Els fills creixen, l’Elvira se’n va anar a Noguera amb el seu bon marit fuster, no volia que la seva vida passés al camp, no veia cap futur allà; l’Angeleta també se’n va, i et quedes sola amb en Mateu casat amb la Lluïsa sense amor, només per condició, però després decideixen anar a viure a Barcelona i, és clar, com dir que no a “aquesta oportunitat” per a ells? Deixaves la teva vida, la teva capsa records molt lluny, però a Barcelona(,) se suposa que hi ha més futur, en Mateu ja tindria treball i pis, a més, tot és a menys d’una hora, com podies dir que no a això? Fàcil… no podies.

    M’he pogut adonar (de) que no has sigut feliç a Barcelona. Els dies passaven, i tu amb ells; com bé expresses (al) en el teu relat, eres (bella !!!) vella, però sobretot infeliç, esperaves pacient la fi dels teus dies. M’ha agradat poder haver-te dit el que realment penso.

    Atentament, Nikoll.

    • Molt bon treball, Nikoll. Has anat repassant la història de la protagonista, per poder-hi introduir les teves observacions i impressions. Em sembla una fórmula encertada. Et torno a convidar, ara que ja saps com es fa, a publicar el text a la pàgina principal del bloc. Fes-hi les correccions que t’he anat marcant, i insereix-hi una imatge. Endavant!

  52. Jahleel Cabrera, Adriana Cañadas 3b1

    Bon día Con(t)xa,

    Som en Jahleel i l’ Adriana,

    Voem escriure’t aquesta carta perquè ens hem llegit el teu llibre, i la veritat és que ens ha agradat molt.

    Ens has semblat una noia molt valenta i amb molt de cor, sobretot quan es tractava de les teves filles a la guerra.

    També ens has ensenyat que,a vegades, la vida de la (que) qual ens queixem no és tan dura com la teva, i nosaltres som menys valents que tu.

    Ens hem (donat conta) adonat que, encara que hagis passat una mala vida, has (sigut) estat feliç, encara que (ha !!!) a Barcelona no gaire, ni quan va passar la guerra ni la mort dels familiars.

    Gràcies per obrir-nos els ulls.

    Atentament Jahleel i Adriana.

    • Nois, hi dieu ben poca cosa, en el vostre text; algunes observacions ben òbvies, i ja està. Reviseu les meves correccions, tant pel que fa als errors com a les repeticions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s