La protagonista de la novel·la de Maria Barbal ens fa arribar la seva particular mirada sobre el món; i ho fa amb una veu personal, que entén només a mitges allò que l’envolta, però que estima i pateix amb la força de les aigües braves que neixen a muntanya, com ella mateixa.
Escriu una carta oberta a la Conxa, bo i explicant-li les teves impressions un cop feta la lectura de l’obra: Què t’ha sorprès del relat que ella condueix? I què t’ha estranyat? T’has sentit identificat/da amb la protagonista en algun moment? Et distanciaries de la seva actitud en algun altre? Tens el camí lliure per abocar els teus pensaments a aquesta dona que es veu si mateixa com una pedra de tartera.
racó d'escriptura 